[Cadet Bàsquet] Recordo molt bé la meva primera estada a Anglaterra, jo estava al mig de la tesis i vaig anar a treballar a un laboratori de recerca sobre el càncer a Sutton, un poblet encisador situat just al ben mig del Surrey County. Era el que el Anglesos definirien com el centre geomètric de l’Univers, un lloc en el que la tradició era molt més que sagrada, era l’element que marcava la teva rutina diària. L’esmorzar era sempre de forquilla, amb bacon i ous remenats, el té de les cinc era obligatori, independentment de la feina que tinguessis, i al acabar la jornada sempre  tocava fer unes pintes al Down Club (encara que fossis celíac o abstemi). Els Divendres per la tarda era inevitable la partida de dards al Pub del poble, i els Dissabtes era ineludible anar d’excursió pel camp, mullant-te fins la molla de l’ós i dinant al Pub el tradicional kidney pie (pastís de ronyons). Els historiadors que no l’han tastat, erren en determinar les motivacions dels anglesos per conquerir mig món (curiosament ocupant sempre països amb bona cuina). Les tradicions no són tantes ni tan fortes a Torrelles, però sens dubte tenim una marcada en vermell en tots els calendaris, una molt més important que Sant Pau o la festa de la Cirera: el partit de bàsquet cadet entre el Torrelles i el Sant Vicenç.

El Torrelles-Sanvi és la versió local de les regates Oxford-Cambridge, dels partits de futbol americà entre Yale i Harvard o els de bàquet entre Duke i North Caroline State University. Un partit sobre el que les dues poblacions parlen durant mesos. Partits que venen de temps immemorials, de fet existeixen referències fidedignes sobre els Torrelles-Sanvi de l’època dels Fenicis i sembla que  un d’aquests partits va ser comentat amb passió pel propi Caton el Vell en el senat Romà al mig de la segona guerra Púnica.

El partit MMCCLIII entre la UET i el Sanvi va aixecar, com sempre, gran expectació, amb les grades atapeïdes de les dues sorolloses aficions i amb centenars de periodistes de tot el món, destacats, per cobrir l’esdeveniment. Llàstima que el fort vent va impedir l’enlairament del zepelí que el nostre patrocinador “El Menú del Petit” havia llogat per l’ocasió. Tot i així els milers de globus alliberats per l’ocasió i el mosaic gegant a la grada van donar el toc de color necessari al match.

El partit va començar amb molta intensitat. Ràpidament, els nostres nois van obrir escletxa al marcador, clarividents en atac i molt forts en defensa anaven anotant sense concedir cap cistella fàcil als nostres veïns. El parcial de +16 al final del primer període semblava que deixava el partit tancat. No obstant, la tranquil·litat a la fi del període no era total, la lesió del Mode a les acaballes del primer quart i l’acumulació de faltes del Carles van introduir un punt de inquietud sobre com respondria l’equip a la manca de playmakers. De fet, el Mode no tornaria a jugar i el Carles no ho faria més dos períodes de 20 segons, el que trigava el simpàtic àrbitre a xiular-li la següent falta.

Al inici del segon període es va veure que, efectivament, perdre de cop al primer i al segon base va introduir un cert nerviosisme en els cadets de la UET, els atacs es van fer menys fluids i es va perdre el balanç atac/defensa amb el que varem concedir un número massa elevat de punts en contraatac. Per sort els nois del Sanvi no estaven especialment encertats, i el partit va entrar en una fase d’anada i tornada una mica caòtica. Al llarg del segon i tercer quart, els nois del Sanvi es van arribar a apropar al marcador, però sempre de manera puntual i mai de forma preocupant. Va ser un període del partit en el que a falta de brillantor, la tensió competitiva i el compromís van mantenir a l’equip al davant al marcador. Per sort el últim quart va ser molt més plàcid, amb els jugadors més importants del Sanvi carregats de personals i el seu entrenador cegat protestant-lo tot, els nostres veïns va baixar els braços, permeten una victòria bastant ample: 65-49.

Match estrany, poc fluid, certament no massa brillant en quant a joc, però si intens. Partit important perquè s’ha guanyat amb justícia i en condicions difícils. Destacar, a part del compromís de tot l’equip, el partit estel·lar del Ivan (dobles figures amb 23 punts i 13 rebots, com vaig preveure avui t’ha entrat tot), el paper cada cop més rellevant del Miguel (7 punts i 5 rebots), i el molt bon partit del Gerard, injustament perseguit per l’afició rival, amb 19 punts i una presencia dominadora sobre la pista.

Ho penso, i no sé, no sé, no sé com omplirem aquests llargs dies que queden fins el proper match Torrelles – Sant Vicenç. Neron a sobre de la roca Tarpeja es va fer la mateixa pregunta,…

Estadístiques del partit

Marcador Final

UET 65 – Sant Vicenç 49

Per en Mode Orozco

[Cadet Bàsquet] Durant una bona part de l’edat mitja els Almogàvers eren la força mercenària més temuda d’Europa. Venien dels Pirineus i eren contractats com a tropa de xoc per fer la feina bruta a qualsevol part del continent. Ara els veiem amb una aura romàntica, però la veritat que no eren molt ben vistos, no,… A meitat del segle XIV, una important tropa Almogàver, liderada per Roger de Flor va ser contractada per l’emperador de Bizanci, un tal Andrònico (mala gent també) per combatre als turcs. Sembla que els nostres avantpassats es van passar d’entusiasme en el tema del turquicidi, i el simpàtic Andrònico, una mica acollonit pel que diran,…, va convidar al Roger i als seus oficials a un sopar de germanor. Quan estaven borratxos els va decapitar (el que normalment, i aquest cas no va ser una excepció, produeix la mort). Sembla que, incomprensiblement, la resta dels Almogàvers es van enfadar i al crit de “Desperta Ferro” van assolar tota Grècia (a part d’aniquilar l’exèrcit bizantí). Van ser tan eficients que encara avui en grec l’home del sac es diu “Katalan (katalan)”, quan es vol remarcar la magnitud d’una tragèdia es diu que es pitjor que “la revenja catalana” i fins l’any 2005 els catalans no estàvem autoritzats a entrar als monestirs ortodoxos.

Divendres no va haver-hi sopar de germanor entre les directives, i el Gonzalo portava, aparentment, el cap al seu lloc. Tampoc ningú va demanar-li al ferro que es despertés i de fet, morts, morts, no van haver-hi, però al veure les ganes que tenien els nostres nois als de Esparreguera em va venir al cap la història sobre els efectes secundaris de la decapitació de Roger de Flor.

Els prolegòmens del partit van ser curts i marcats per l’emoció de saber quants dels nostres jugadors arribaven a temps de començar el partit. Finalment, van arribar tots els no lesionats i sense gairebé temps per escalfar va començar un partit intens, molt físic i poc controlat, marcat per la passió a la pista i a les grades més que per l’excel·lència en el joc, un partit però entretingut, i molt més serio que el d’anada que va representar la nostra primera derrota de la temporada.

L’Esparreguera es un equip asimètric amb dos molt bons jugadors poc recolzats per la resta i amb alguns nois que semblen més infantils que cadets. Equip no obstant tàcticament molt ben treballat, amb  bona circulació de pilota i amb un contraatac mortífer.

A diferència del partit d’anada els nostres nois van sortir molt concentrats i aprofitant la seva superioritat en el joc exterior, van obrir una petita escletxa al marcador que va arribar a un +10 ala fi del primer quart. L’anàlisi tècnic del comentaristes esportius determinaven que el segon quart havia de servir per trencar el partit. No va ser així, en atac varem estar brillants, però no així en defensa a on es van concedir 20 punts, fins arribar a un 27-37 al mig temps que deixava el partir obert.

El tercer quart va estar marcat per diferències estables al voltant dels 10-15 punts, amb el contraatac com argument més important de l’Esparreguera i el tir exterior com eina desequilibrant de la UET. A la fi del quart un 39-52 deixava el partit encarrilat per un darrer període a on el cansament dels nois de l’Esparreguera (van jugar només vuit) va permetre’ns marxar fins als vint punts, diferència que es va reduir a +14 ala fi del temps reglamentari.

Partit intens, potser un xic massa, a on a part de l’actitud general és de justícia remarcar uns  bons minuts del Carlos (4 punts), les defenses de manual del Carles a un base molt hàbil, el majestuós partit del Miquel (record personal de rebots:13, amés de 8 punts i un paper intimidador determinant per la victòria), la passió del Gerard (12 punts 6 rebots i 1 assistència tenint al davant un noi tan atlètic com ell) i el bon partit del Ivan (10 rebots i dos punts), tot i l’extraordinària mala sort en el tir a cistella (tranquil Ivan que el proper dia entraran tots).

Estadístiques del partit

Marcador Final

C.B Esparraguera 50 – UET 64

[Cadet Bàsquet] Partit entretingut contra el quart classificat, el Castelldefels, un equip híbrid, amb alguns nois poc imponents en el seu físic (es a dir com els nostres), altres molt atlètics, un pivot que feia que el Miquel semblés un nan i un altre que recordava al Sophocles Schortsanitis després de menjar-se a Shaquile O’Neal. El mister era un vell conegut d’alguns dels nostres jugadors que el van tenir com entrenador de tir en el campus de Balaguer. Resumint molt, el Castelldefels es un bon equip al que només li falta una mica de rodatge per ser temible.

Recuperàvem per aquest partit a l’Albert, lesionat els últims dos partits (l’hem trobat a faltar), però patíem la falta del Gerard, el que aixecava molta preocupació a les grades, perquè tots recordàvem la feina que el Castelldefels ens va donar al partit d’anada. Tot indicava que tindríem un partit de bàsquet intens i competit i certament les prediccions no van fallar.

A les 17:00 del 24 de Març de 2012, vespre de la Ruta del Sol Blau i de diverses eleccions autonòmiques, es va iniciar un partit clau per marcar la classificació del grup B2-8. El match va començar una mica fred, fonamentalment perquè l’afició local va arribar amb puntualitat Torrellenca a l’estadi, però recolzant-se en un bon encert en atac, els nostres nois van anar obrint escletxa en el marcador i deixant clar que aquest partit el guanyaríem. A la fi del primer quart un 21-11 al marcador i bones sensacions a les grades. El segon quart va ser molt intens i amb estones de molt bon joc per part dels nostres nois que van ajustar be la defensa, fent cada cop més ample l’avantatge al marcador fins al 34-19 al descans. El partit no estava trencat, però si clarament encarrilat cap als nostres colors.

A la represa els nostres nois van sortir massa relaxats, propiciant que el Castelldefels s’apropés una mica al marcador, treien profit  del bon tir exterior d’alguns dels seus jugadors. A la fi del tercer quart un marcador de 53-41 deixava el partit més obert del que semblava al descans. El últim quart va ser molt intens, amb el Castelldefels fent tot un recital de tir de tres punts, el que combinat amb algunes pèrdues de pilota dels nostres jugadors van portar-nos a un final ajustat que, aquest cop si, els nostres nois van saber jugar be. Al final un 62-56, un bon resultat, però que potser va ser massa curt vista la diferència de bàsquet entre els dos equips.

Victòria important de cara a la classificació general i amb efectes balsàmics per la moral de l’equip després del match paranormal del cap de setmana passat. Cal felicitar a tot l’equip pel partit que han fet i per haver superat la falta del Gerard, un dels nostres jugadors més decisius. Bona aportació del Ivan (14 rebots!), bons minuts del Nil (6 punts) i magnífic partit d’un Miquel imparable en la seva progressió personal (8 punts, record personal i 8 rebots, a prop dels dobles dígits). Aspectes negatius, pocs, potser les pèrdues de pilotes en moment claus i una mica de timidesa per part d’alguns jugadors per mirar a cistella quan tenien bones posicions de tir.

Estadístiques del partit

Marcador Final

UET 62 – Castelldefels 56

 Per en Mode