[Cadet Bàsquet] El dia 22 de Gener estava marcat amb ròtul groc en els dossiers del nostre equip tècnic. Es barrejaven molt elements preocupants: i) la qualitat de l’equip adversari, ii) el “jet lag” associat al llarg desplaçament, i iii) la ubicació del partit al dia següent de la festa de Sant Pau. Era un partit molt complicat i l’equip ha sabut portar-lo endavant.

Les exhibicions a la pista de ball del Dissabte van ser memorables per gran part dels jugadors i de la massa social del club (de videoteca sembla que van ser les demostracions del Fred-Astair del Raval Mas) i això es va pagar una mica avui. Molt pares, amb excuses diverses van fallar i la veritat que la reunió habitual a l’heliport de la ciutat esportiva Can Roig semblava més un Diumenge al matí a casa de Ronaldinho que no la concentració prèvia a un partit de bàsquet de la màxima rivalitat. Només faltava la xocolata amb xurros! i el repartiment d’aspirines.

Amb algunes absències importants, com el Jose i el Carles i amb un Carlos Blàzquez una mica tocat, l’equip i seguidors de la UET van arribar puntualment a les magnífiques instal·lacions de Castelldefels, que cal dir a tots ens van recordar en molts aspectes a la ciutat esportiva Can Roig.

L’equip del Club de Bàsquet Castelldefels 97 està format per jugadors poc imponents en el físic (excepte un pivot de prop de dos metres), però va quedar clar ja a la roda d’entrades que compensaven el seu poc físic amb una tècnica depurada. A la banqueta, un vell conegut d’alguns jugadors de la UET: un entrenador de la Federació Catalana de Bàsquet que havien tingut en el campus de Balaguer, a on donava clínics de tir (i pel que hem vist al partit és un bon mestre,… el punyetero). Era evident que teníem davant nostre un adversari que jugaria amb armes semblants a les nostres, i que el partit seria complicat.

Va començar tot molt bé, la pressió avançada dels nostres jugadors exteriors va propiciar robatoris de pilota i ràpids contraatacs. Memorable en aquest període l’actuació del Gerard que va anticipar perfectament les línies de passada. No obstant, això no podia durar i després d’un temps mort, el Castelldefels va ajustar el joc en atac i la nostra pressió va perdre efectivitat, evitant que ens marxéssim al marcador. A la fi del quart, un 11-21 indicava un marcador còmode, però també senyalava que el partit no es trencaria i que després de molts mesos de tranquil·litat avui tindríem que patir.

El segon y tercer quarts van ser un continu, joc molt intens, en general bones defenses per la nostra part, però errades en tirs aparentment fàcils que unides a problemes en el rebot ofensiu ens van portar a diferencies oscil·lants entre els +12 i +7 (22-30 al descans i 32-40 ala fi del tercer quart). El últim període va ser molt i molt tens, amb les grades embogides. Una combinació de encerts des de la línea de tres punts del Castelldefels (brutal l’encert que tenen aquests nois des de 6,25), algunes errades en el pas, mala sort en cistelles fàcils i algunes decisions arbitrals poc afortunades van permetre als nostres rivals apropar-se al marcador, fins arribar a falta d’un minut a un 52-54 amb els dos equips en bonus i amb el Gerard eliminat de manera injusta per un error de la taula. El Castelldefels va fallar el seu atac, fent falta en el nostre contraatac posterior. El primer tir a dins i el segon a les mans del Ivan, que molt actiu tot el partit va forçar la personal, encistellant un tir lliure importantíssim. Quedaven poc més de 30 segons, però van semblar 30 anys. L’atac precipitat del Castelldefels va acabar en un tir descompensat, el Ivan, ascendent al llarg del partit, va agafar el rebot i el Mode va dormir la pilota fins anotar un 2+1 en gairebé el últim segon del partit. Victòria molt més agònica del que indica el marcador de 52-59 a la fi del partit.

Certament el Gonzalo pensarà que s’han fet moltes coses de manera no òptima, i clarament te raó. No obstant, la percepció de la grada ha estat molt bona. Hem vist un equip, potser no molt fresc, però si amb molt caràcter, guerrer més que estilista. Un equip capaç de trencar una dinàmica negativa a falta de tres minuts del final. Un equip amb jugadors valents, capaços de mirar cistella quan el canell tremola.

Molts jugadors mereixen una ressenya especial. Òbviament, els dos primers el Ivan i del Gerard per les dobles figures, però també remarcar la lluita sota el taulell del Manel, l’Albert i el Miguel, i el coratge del Nil per agafar la responsabilitat de jugar d’u quan més pressionaven els nois de Castelldefels.

No puc tancar la crònica sense remarcar l’actitud de la grada, a falta de la Montse, ha estat el Francesc el director d’operacions, liderant els cors de cheerleaders i pressionant a l’àrbitre en algunes de les moltes jugades dubtoses del partit.

En definitiva, un bon i sobretot molt emocionant partit de bàsquet contra un excel·lent rival, que segur ens donarà molts problemes a la tornada.

Estadístiques del partit

Marcador Final

Castelldefels 52 – UET 59

Per en Mode

[Cadet Bàsquet] Magnífic partit de bàsquet al pavelló principal de la ciutat esportiva Can Roig. Era el inici de la temporada regular, esperada amb passió per tota l’afició després d’una fase prèvia poc inspiradora. Les expectatives eren altes, però certament ningú pot haver sortit decebut d’un molt bon partit de bàsquet, a on els nostres nois han jugat a un nivell excel·lent, obtenint una primera i molt merescuda victòria.

El partit va començar amb una mica de retard per la necessitat de treure els cadàvers dels sis pingüins morts de fred al matí i eliminar els iglús que taponaven les portes de l’estadi. Per sort, els operaris municipals van fer eficientment la seva tasca i a les cinc quaranta la pilota s’enlairava en el inici de la temporada regular 2012-2012 de bàsquet cadet categoria B2.

El nostre adversari presentava un record excel·lent a la fase prèvia, i tot i comptar amb dues baixes importants (segons els nostres espies van esbrinar) era un equip imponent, amb alguns jugadors que afegien una bona tècnica a un físic poderós. Semblava que veuríem un partit competit i així va ser, tot i que el marcador final suggereixi un altre cosa.

El inici del partit va demostrar clarament les propostes tàctiques dels dos equips, joc interior per part de l’equip de la Palma i joc exterior amb fortíssima defensa per part de l’equip de Torrelles. En pocs minuts va ser evident que la recepta del Torrelles era més efectiva, gràcies a una excel·lent defensa que ens va portar a robatoris constants de pilotes i a cistelles fàcils de contraatac. Excepcional, com sempre, en aquesta tasca el Gerard que semblava un pop amb quatre pulmons. A la zona el nostres homes grans (es un dir), liderats per el Ivan aturaven als pivots rivals i anaven acumulant punts i rebots. Com únic punt negatiu d’aquest gran primer quart: l’acumulació de faltes personals en els homes exteriors, que després va fer que al últim quart tres dels nostres jugadors (el Gerard, el Carlos i el Mode) juguessin amb quatre personals.

El Gonzalo, molt encertadament, va introduir rotacions en el segon quart. Això va servir per protegir de personals a alguns dels nostres jugadors i donar descans a altres, però també va descompensar una mica el joc de l’equip, permeten que els nois de La Palma s’apropessin al marcador, tot i que mai d’una manera preocupant. El tercer quart semblava el definitiu, i així va ser. Els nostres nois molt motivats i agressius van trencar el partit de manera definitiva, anant-se de més de vint punts i donant una impressió de superioritat molt marcada. El últim quart va ser dons per gaudir d’una manera ja relaxada d’alguns moments de bàsquet de fantasia, amb la pilota circulant a molt gran velocitat, assistències a una ma, triples i tot un repertori de joc d’atac de molt alt nivell.

Hem vist dons un magnífic partit de bàsquet en el que tots els nostres nois han jugat a un molt alt nivell, però en el que es just remarcar l’excel·lent joc del Gerard i del Ivan, la lluita del Manel (cada dia juga millor) i el Jose, així com minuts memorables del Nil (11 punts incloent un triple “a-lo-Navarro”), que jugant en posició de base, substituint a un Carles lesionat a l’escalfament, va fer unes cistelles increïbles que quedaran recollides a les videoteques de tots els amants del bàsquet. Felicitats Nil per un bon partit, i ànim Albert i Carles que les lesions no seran res.

No puc menys que remarcar, per acabar aquesta crònica, la magnífica actuació de la taula, que sempre preocupada per mantenir la tensió a les grades va jugar amb encert i discreció amb “errors” controlats en el marcador, contribuint així a crear un ambient festiu i de germanor entre les aficions rivals. Va ser tan excelsa la seva actuació que va estar recompensada amb un pernil Joselito gentilesa del nostres sponsors.

Estadístiques del partit

Marcador Final

UET 79 – C.G.U. La Palma 48

Per en Mode